A les 5 del matí sona el despertador per poder-nos preparar pel nostre últim viatge en tren. A les 7:15 surt el nostre tren cap a Beijing. La noia de la recepció ens demana un taxi per 22000 Tubrics (aproximadament uns 12 €) i a les 5:45 surtim cap a l'estació. El nostre hotel està a 20 km de la ciutat i depen del trànsit podem tardar més o menys i preferim arribar en temps.
Les carreteres estan buides i el sol comença a sortir. En menys de 20 minuts arribem a l'estació de Ulaan Baator, hi ha molts d'occidentals, és a dir, més turistes, molts més de tots els que hem trobat durant la resta del nostre viatge.
El tren arriba uns 45 minuts abans de l'hora de la sortida, busquem el nostre vagó, el número 1, per primera vegada les provonitzas parlen una mica d'anglès i és fàcil situar-nos. En el nostre compartiment sobre un llit i estem a l'espera de qui vindrà!!! de sobte pugen dos nois joves i un senyor molt ben vestits, és el nostre acompanyant. Un noi de 20 anys que va a estudiar a Beijing durant un any. Tots els seus amics l'han vingut a despedir, tenim tota la finestra plena de nois joves amb els ulls ben petites que no sabem si estan desperts o dormits!!! és simpàtic, parla anglès però som incapaços de repetir el seu nom. El mongol és difícil, tenen una pronuncia semblant a la dels àrabs.
El viatge transcorre tranquil.lament, el tren és diesel i podem veure el fum per la finestra! El paisatge és espectacular, grans esplanades que es perden amb l'horitzó. Dins el vagó fa molta fred, no sabem si volen mostrar-nos la sensació del fred que senten durant els llargs hiverns.
Fa una estona, la provonitza ens ha repertit els papers per la frontera, no sabem bé com serà però ens han avisat que mínim unes 4 hores per passar les dues fronteres i fer el canvi de vies entre Mongolia i Xina.
Unes hores més tard...
frontera de Mongolia. Molt millor que l'entrada amb autocar. Amb tren, és la polícia qui puja i comprova els passaports. Se'ls emporta i el cap d'una hora te'ls torna segellats.
La frontera xinesa és més o menys igual, mateix control i sempre amb l'ajuda de la provonitza que amb gestos et va indicant que li hem de donar en el policia. El poli xino és molt simpàtic, repeteix el nom i riu. Fa molta gràcia. En aquest control tardem més. Mentre comproven els passaports fan el canvi de via! L'ample de via entre Mongolia i Xina és diferent. Porten el tren fins a dins una gran nau i separen el tren per vagons. Després els aixequen i treuen les rodes mongoles per col.locar les xineses.
Continuem el viatge i arribem a Beijing puntuals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario