Ens preparem per fer el viatge al llarg de la línia fèrria més llarga del món, que uneix la capital de Rússia, Moscou, amb les llunyanes ciutats de Sibèria arribant a Vladivostok. Anem a la recerca de la inmensitat de l'estepa russa, una terra enigmàtica, amb les seves infinites extensions de taiga i tundra. Etapa a etapa buscarem impregnar·nos de l'atmósfera de cada indret, la natura i dels habitants. Per tant, finalitzar la ruta no és l'objectiu, sinó que el sentit del viatge s'ha de buscar en el recorregut, en la contemplació del paisatge i els moments compartits amb els companys. Però nosaltres, viatgers intrèpids, farem el brancal anomenat Transmongolià, el qual té el mateix inici però travessa la terra del gran Gengis Khan fins a la capital del gegant asiàtic acabat de despertar, Beijing. Per tant, l'expedició és encara més enrequidora per la diversitat de tres grans pobles, imperis antics i naixents, que tindrem la gran sort de gaudir

· Lídia Díaz · Elmer Bueno .Marina Nicolas









19 ago 2011

Dia 20 – Ulan Bator


Després d'un esmorzar lleuger ens preparem per fer una excursió. Anem a conèixer una familia mongola tradicional. Ens recull el pare de la familia a la porta de l'hotel. També portem una guia que parla anglés, perquè el mongol és molt difícil. Ens situem en el cotxe, som 6 persones en un turisme, no hi ha cinturons, no segueixen cap norma de la DGT. En uns 15 minuts arribem en el seu campament.
Són una familia de 7 membres que viuen tots en un yurt. Els trobem munyint les eugües, ens fan entrar en el yurt i ens donen a provar la llet!!! em mullo els llavis, quin gust més estrany. Sembla salada, no m'agrada i no vull que ens faci mal!!!


Sortim a fora i muntem a cavall fins al riu. Ha sigut molt xulo, la resta de cavalls ens seguien i el paisatge era espectacular.
Els nens de la familia ens ensenyen a jugar a un joc típic. Fan com unes curses, tipus joc de l'oca però amb ossos ( no sabem de quin animal però creiem que eren de xai). És divertit, els fa gràcia repetir les paraules en anglès.
Després ens preparen el dinar, xai amb patates i pastanagues fetes al foc amb pedres calentes dins. No mengem gaire però no volem fer un lleig i mengem una miqueta. Mentre mengem ens donen les pedres calentes que hi havia dins l'olla. Ens diuen que l'hem d'anar passant d'una mà a l'altra fins que es refredi. No sabem perquè ho fan però fem el que diuen!!! Tota la família ho fa. El dinar és molt bo però som molt prudents.
Tornem cap a l'hotel. Ha sigut divertit compartir unes horetes amb un família mongola i que ens expliquessin la seva manera de viure. A l'hivern arriben a -40º, mai superen els 0º, però són feliços.

No hay comentarios:

Publicar un comentario