TRANSIBERIÀ 2011: Dia 17- Ulan Ude ( la última parada per terres russes)

Ens preparem per fer el viatge al llarg de la línia fèrria més llarga del món, que uneix la capital de Rússia, Moscou, amb les llunyanes ciutats de Sibèria arribant a Vladivostok. Anem a la recerca de la inmensitat de l'estepa russa, una terra enigmàtica, amb les seves infinites extensions de taiga i tundra. Etapa a etapa buscarem impregnar·nos de l'atmósfera de cada indret, la natura i dels habitants. Per tant, finalitzar la ruta no és l'objectiu, sinó que el sentit del viatge s'ha de buscar en el recorregut, en la contemplació del paisatge i els moments compartits amb els companys. Però nosaltres, viatgers intrèpids, farem el brancal anomenat Transmongolià, el qual té el mateix inici però travessa la terra del gran Gengis Khan fins a la capital del gegant asiàtic acabat de despertar, Beijing. Per tant, l'expedició és encara més enrequidora per la diversitat de tres grans pobles, imperis antics i naixents, que tindrem la gran sort de gaudir

· Lídia Díaz · Elmer Bueno .Marina Nicolas

16 ago 2011

Dia 17- Ulan Ude ( la última parada per terres russes)

Ulan Ude, una ciutat russa però amb moltes diferències respecte la resta del país. Arribem a l'estació i només sortir del tren notem una escalforeta que no haviem notat fins ara. Les cares de la gent canvien, ulls més tancats i cares rodones. Ens estem acostant a la frontera amb Mongolia.
Pels carrers trobem més persones "begudes" i molt joves!!! Les cases i l'ambient tenen un altre caire, per moments sembla que hem canviat de país sense passar cap frontera!!!
Tenim poc temps i fem una visita llampec en aquesta ciutat!!! Estem cansats però aprofitem fins l'últim moment!!!